Puré de patates i crestes de tonyina

Avui una recepta doble!!! Sembla un menjar de tupper o de precongelats o menjar preparats… però val molt la pena provar-ho de fer a casa. Són receptes senzilles que, tot i que, comporten una mica més de feina donen, al meu paré, molts més bons resultats que fregir un congelat.

Amb això volia comentar, que fa uns dies que s’emet un anunci per la televisió d’una famosa marca de purés que se’n riu una mica d’aquells internautes que gastem hores per buscar receptes per internet, però que després no tenim temps de cuinar. Evidentment, cadascú passa el poc temps que té com vol i jo sóc de les que prefereixo “perdre” temps aprenent a cuinar de forma autodidacta amb la infinita i guanyar en qualitat, saber el que menjo, gaudir de la cuina i de tot el que implica: decidir què cuinar, com cuinar, tallar, veure els colors, olorar, les textures… sé que les dues receptes no són res de l’altre món, però el que vull dir és que prefereixo mil vegades la recepta feta a casa que la seva versió congelada, precuinada o deshidratada.

En aquesta recepta es fan servir molts ingredients ja preparats (tomàquet fregit, les oblees ja fetes…), però tot va a opinions, a mi hi ha coses que m’agrada comprar fetes perquè faciliten molt la feina i perquè penso que la qualitat és millor que si ho fés jo i hi ha altres que prefereixo fer-les.

Puré de patates

Bullir les patates i trinxar-les amb la forquilla quan estiguin ben toves (és a dir, que es puguin travessar fàcilment amb un ganivet), afegir-hi una mica de llet ajudarà a aconseguir una textura homogènia i sense grumolls. Per animar el puré, hi afegeixo sal i pebre.

Crestres de tonyina

Fregir amb la paella a foc mig una ceba tallada a petits trossets, afegir-hi una mica de tomàquet fregit (aquí si que faig trampa), una llauna de tonyina i un ou dur tallat a trossos ben petits. A vegades també m’agrada afegir pebrot vermell escalivat.

S’afegeix la tonyina quan la ceba ja estigui transparent

Quan la tonyina s’hagi desfet s’afegeix el tomàquet fregit i quan estigui la tonyina ben desfeta i els ingredients ben integrats afegir-hi l’ou dur picadet.

Cal que tot estigui ben petit abans de posar el farcit a la massa. Jo hi poso la massa amb una cullereta i afegeixo oli a les vores internes de les oblees amb el dit humit. Després tanco les crestes amb una forquilla. Coc les crestes al forn perquè és més sa que fregides i les pinto amb oli perquè quedin torrades.